• Menjar bé a la Barcelona dels 60

    A la Barcelona efervescent dels anys 60, quatre bons amics (Alfonso Milá, Cecilia Santo Domingo, Leopoldo Pomés i Karin Leiz), aficionats a menjar bé i descobrir espais nous i suggerents, decideixen complir el seu somni: muntar el restaurant que a ells els hagués agradat descobrir.

    La primera idea va ser una clara aposta gastronòmica: que tingués una àmplia i variada selecció de truites. Però el projecte havia de reunir diversos requisits: que no fos sorollós, que tingués un horari molt flexible i generós, amb uns serveis lluminosos i confortables (a diferència de la majoria d'establiments de l'època) i, finalment, un personal qualificat i que et fes sentir com a casa.

    Els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa es van encarregar de l'interiorisme, Karin Leiz i Cecilia Santo Domingo van elaborar la carta i el fotògraf Leopoldo Pomés va crear l'emblemàtica imatge del local que no va ser altra que Karin. I així va néixer, el 3 de juliol de 1970, l'cargols més coneguda i freqüentada de la ciutat.

    En l'actualitat, el Flash Flash segueix sent un lloc de referència i punt de trobada que abasta diverses generacions i atrau tot tipus de gent inquieta, tant de la ciutat com de fora.

“I si muntéssim junts un restaurant de truites?”

Karin Leiz (Flash Flash 1971)

A finals dels anys seixanta, dos matrimonis formats per Karin Leiz i Leopoldo Pomés, Cecilia Santo Domingo i Alfonso Milá, es van plantejar el repte d'obrir un restaurant de truites.

Alfonso Milá (Flash Flash 1971)

Els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa van ser els autors de l'interiorisme del Flash flash, en un blanc pulcre i minimalista, amb lleugers tocs de vermell.

Cecilia Santo Domingo (Flash Flash 1971)

Cecilia Santo Domingo i Karin Leiz es van encarregar de l'elaboració i exeució de la carta amb més de 50 truites, les reconegudes hamburgueses i una gran varietat d'amanides i plats del dia.

Leopoldo Pomés (Flash Flash 1971)

El fotògraf Leopoldo Pomés va realitzar les imatges de tamany gairebé natural que decoren les parets d'una jove fotògrafa en acció, Karin Leiz, que s'han convertir en un símbol del restaurant i d'una època.

 


 

HISTÒRIA DEL FLASH FLASH

A la Barcelona efervescent dels anys 60, quatre bons amics (Alfonso Milá, Cecilia Santo Domingo, Leopoldo Pomés i Karin Leiz), aficionats a menjar bé i descobrir espais nous i suggerents, decideixen complir el seu somni: muntar el restaurant que a ells els hagués agradat descobrir.

La primera idea va ser una clara aposta gastronòmica: que tingués una àmplia i variada selecció de truites. Però el projecte havia de reunir diversos requisits: que no fos sorollós, que tingués un horari molt flexible i generós, amb uns serveis lluminosos i confortables (a diferència de la majoria d'establiments de l'època) i, finalment, un personal qualificat i que et fes sentir com a casa.

Els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa es van encarregar de l'interiorisme, Karin Leiz i Cecilia Santo Domingo van elaborar la carta i el fotògraf Leopoldo Pomés va crear l'emblemàtica imatge del local que no va ser altra que Karin. I així va néixer, el 3 de juliol de 1970, l'cargols més coneguda i freqüentada de la ciutat.

En l'actualitat, el Flash Flash segueix sent un lloc de referència i punt de trobada que abasta diverses generacions i atrau tot tipus de gent inquieta, tant de la ciutat com de fora.